Oques Grasses fan història a l’Estartit amb una nit inoblidable i 12.000 persones entregades

• El grup osonenc encapçala la nit més multitudinària del Festival ÍTACA amb un concert ple d’himnes, emoció i pirotècnia
• La Gira Coda continua envoltada d’incògnites mentre ÍTACA viu un cap de setmana de luxe a la platja Gran de l’Estartit

Hi ha cançons que deixen de ser d’un grup i passen a ser d’un país sencer. Oques Grasses porta anys signant lletres que formen part de la banda sonora col·lectiva de tota una generació, i aquest dissabte a l’Estartit ho van tornar a demostrar davant 12.000 persones en la nit més multitudinària de la història del Festival ÍTACA.

La Gira Coda —anunciada amb poques dates i embolcallada per la incògnita del seu significat final— va fer parada a la platja Gran de l’Estartit amb un directe impecable, intens i profundament emocional. No va caldre cap gran discurs: les cançons parlaven per elles soles, amb moments de festa, tendresa, introspecció i comunió absoluta amb el públic.

El concert va tenir una estructura marcada per sis blocs temàtics, amb arrencades explosives com Petar-ho —acompanyada de foc i flames— i trams més recollits, com l’acústic de Cançó de l’aire o l’emotiva Sort de tu, en una versió més electrònica i gairebé hipnòtica. Torno a ser jo, amb focs artificials des de darrere l’escenari, i La gent que estimo van posar la pell de gallina a tothom. En aquest darrer tema, es va notar una emoció continguda i compartida: amics i amigues abraçats, ulls plorosos, i un silenci respectuós enmig d’un festival ple a vessar.

El muntatge escènic va brillar amb llums, flames i una gran estructura al centre que recorda el disseny d’altres gires, però amb detalls renovats. Algunes intros es van fer llargues, trencant una mica el ritme, però això no va desmerèixer un espectacle que va anar en creixement constant.

No és habitual que Oques Grasses facin llargues parrafades entre cançó i cançó, i aquest cop encara menys. Van optar per deixar que la música fos el canal de comunicació amb el públic, excepte en moments puntuals, com quan van preguntar d’on venia la gent o van regalar un divertit medley final amb versions de L’Empordà, El vals de l’obrero o La fiesta pagana, que van desfermar la bogeria col·lectiva.

L’ambient va ser festiu i intens, però també molt xafogós i dens, amb el públic molt apretat per l’ampliació de l’aforament. La calor i la massa humana no van impedir, però, que es mantingués aquell esperit típic de l’ÍTACA a l’Estartit: de poble, de mar, de nits d’estiu que es recorden per sempre.

La nit també va tenir espai per a la sorpresa i la potència d’altres artistes. GRETA, en un dels seus primers concerts, va demostrar que té molt a dir. Dan Peralbo i El Comboi van escalfar l’escenari amb powerpop directe, i DJ Trapella va convertir la platja en una pista de ball. Però el moment màgic el va posar l’espectacle de 300 drons de Flock Drone Art Studio, que va fer ballar el cel amb formes i llum, en una coreografia visual que va deixar tothom amb la boca oberta.

La Gira Coda avança amb més preguntes que respostes. Potser és això el que la fa tan especial. I dissabte a l’Estartit, en aquell racó de costa convertit en temple de la música, Oques Grasses va deixar clar que, passi el que passi després, aquest viatge ha valgut molt la pena.

El Festival ÍTACA ja havia encès motors divendres amb un cartell indie de luxe encapçalat per Maria Jaume, Viva Suecia i Carolina Durante, amb la pista plena des del primer moment. La vetllada es va completar amb la sessió potent dels Serial Killerz, la màgia visual de la instal·lació lumínica del col·lectiu Cálidos i la presència simbòlica del Cavall de Troia. I per la Gran Revetlla de Sant Joan d’aquest dilluns, amb les Illes Medes de teló de fons, encara queden plats forts: Mushka, Figa Flawas, Ouineta i DJ Capde. Les entrades i abonaments es poden trobar a www.itacacultura.cat, amb espectacles fins al 6 de juliol a municipis com Ullastret, Corçà, Gualta, la Pera o Calella de Palafrugell. L’ÍTACA segueix fent via, amb més públic que mai, entre la cultura i l’acció.

Foto: Txus García