Maria Bassa Palau: una figura important a Argentina

• La neta de la llofriuenca Irene Bassa Rocas va lluitar pels drets de les classes més desfavorides a Argentina. Ara, s’està investigant la seva figura.

L’antropòloga argentina Leonor Slavsky està investigant la figura de Maria Bassa Palau, nascuda al nostre municipi i que passà bona part de la seva vida a Argentina. A més, va ser una de les fundadores del Equipo Nacional de Pastoral Aborígen, una entitat religiosa no impositiva pels pobles indígenes. Aquesta entitat ha encarregat a Slavsky i a altres investigadors conèixer més sobre la figura de Bassa Palau.

Fa anys que s’està duent a terme la recerca. No obstant això, Slvasky ha aprofitat per allargar un viatge pel sud d’Espanya i apropar-se fins a Barcelona i a l’arxiu de Palafrugell per trobar més documentació. Explica que moltes de les consultes ja s’havien fet en línia, però que en la visita física ha pogut conèixer més sobre la família de Bassa Palau.

Amb tota la informació aconseguida, l’objectiu és escriure un llibre i elaborar un vídeo que serà la biografia de Maria Bassa Palau, però també, per explicar el context històric que va marcar la de casa nostra.

Bassa Palau va néixer l’any 1928, però amb l’esclat de la Guerra Civil, la seva mare va marxar amb les filles a Buenos Aires. Allà, va ingressar a l’Institut del Sagrat Cor on va fer tota la seva carrera fins al seu ordenament. En canvi, el seu pare va quedar-se a Catalunya fins a acabar el conflicte.

Va estar molt preocupada pels col·lectius minoritaris. En plena dictadura argentina, visqué en barris populars i va treballar amb altres religioses provinents de França, que foren segrestades i assassinades. Posteriorment, va haver-se d’exiliar del barri i anar fins a la província de Salta, al nord d’Argentina. El seu barri va ser eliminat.

Allà va conviure durant quinze anys amb els indígenes del poble wichí. I, un cop acabada la dictadura, retornà a Buenos Aires i formà part del nou grup de l’Església, el Equipo Nacional de Pastoral Aborígen. Llavors es tornà a reconstruir el barri on havia viscut.

Al llarg de la seva vida va animar les classes més desfavorides a lluitar pels seus drets. També, va treballar perquè l’Església donés espais per a la creació de centres de reunió.

El seu entorn més proper afirma que va ser una persona molt treballadora i visqué en unes condicions molt modestes. Bona part de la seva vida la va passar en una petita habitació amb un llit, una bombona de gas per cuinar, un penja-robes i un prestatge.

Una de les fonts documentals que els ha permès conèixer més sobre la seva figura són els diaris personals. Resulta que li agradava posar-se música clàssica i escriure. No obstant això, els va sorprendre que tots els documents estaven escrits en català i van descobrir que provenia d’una família catalanista.

Això els va permetre entendre que, tot i que mai va fer explícits els seus orígens catalans, sempre va tenir una sensibilitat per les altres cultures minoritàries, en aquest cas, les indígenes submises. Per aquest motiu, Slvasky destaca la rellevància del seu context històric i la vida marcada per la Guerra Civil espanyola, el catalanisme, la dictadura argentina, la immigració, la formació eclesiàstica, entre altres.

Bassa Palau va fer vida a Argentina i mai retornà a viure a Catalunya. L’any 2013 va rebre el reconeixement del govern de Buenos Aires com a personalitat destacada en l’àrea dels drets humans. Morí el 13 de novembre de 2016.

A més, era neta de la llofriuenca Irene Bassa Rocas, una figura molt important per la cultura catalana amb les seves col·laboracions amb l’Institut d’Estudis Catalans o com a corresponsal a Llofriu de mossèn Alcover per a la creació del Diccionari Català-Valencià-Balear. Es tracta d’una família amb dones molt importants.

Per acabar, Slavsky també anima a tothom que tingui més informació sobre Maria Bassa Palau en comunicar-li i ajudar-la en avançar les investigacions.