L’alegria d’Antònia Font inaugura el Temporada Alta 2023

Pilar Fornés i Colomer

Antònia Font va actuar ahir al Palau de fires de Girona; , aquest havia de ser el darrer de la gira de retrobament d’Antònia Font, però “la tornada s’ha fet curta i després d’aquests concerts de gran format ens hem quedat amb ganes de seguir, d’una manera més intima, propera i petita”. Tornaran a fer una gira en petit format i oferir un segon concert. A Girona el 2024, tornarem a gaudir del seu univers oníric, d’una forma més intima, i allà estarem.

Antònia Font, van néixer a ses illes el 1997, tenen una personalitat creativa pròpia que ahir van exposar amb tota la seva emotivitat amb la seva música i un espectacle audiovisual de gran nivell estètic amb molta natura, metàfores i animals.

Pels volts de 1997, Joan Miquel Oliver era el guitarrista del grup la Fosca i va entrar en contacte amb Pere Debon (bateria) amb qui decidiren muntar un grup. La idea era «intentar treure uns temes mediterranis amb aquell puntet domèstic surrealista». El setembre de 1998, el grup va gravar el que seria el seu primer disc. Se’ls classifica com a grup de pop tot i que els components manifesten que en el moment de compondre les cançons no tenen «prejudicis d’estil», i les cançons són quelcom que, sovint, sorgeix espontàniament”. El 28 de novembre de 2013 el grup va anunciar la seva dissolució deixant enrere 16 anys de carrera musical. El 2021 confirmen la notícia del retorn del grup, i publicació d’«Un minut estroboscòpica”, el seu darrer àlbum.

Aquests van ser els temes que va presentar en el concert al Palau Firal en una primera part, ple de gom a gom de gent de totes les edats des de nens a entusiastes del grup fins “boomers” de quan la banda van néixer a la Mallorca rural. No podien deixar de gaudir de temes emblemàtics a la segona part del concert com Alegria, Batiscafo Katiuscas, Viure sense tu, Dins aquest iglú, Vos estim a tots igual, Astronauta rimador, Oh La la.
Pau Debon amb la seva senzillesa i economia de paraules va dedicar una cançó a tots els nens que estaven al Palau de Fires, ballant i corejant les cançons màgiques, que tant connecten amb el seu món interior.

Els més grans gaudíem amb emoció de la tornada d’aquesta banda.
Van ser 2 hores de concert intenses, el públic es coneixia les lletres poètiques i complexes del seu repertori. A vegades un viatge interior en el qual la solitud i la malenconia hi són molt presents. Cal destacar el so impecable del concert, unes llums i imatges que embolcallaven unes cançons que continuen arribant al cor i donant energia positiva per sortir del recinte firal amb entusiasme per continuar cadascú el seu viatge.

Finalment, la música d’Antònia Font es va convertir en un màgic espectacle de flocs de neu de colors que queien del cel i de l’espai còsmic que tant atrau el grup. Una espectacular posada en escena que va fer convertir el funcional Palau Firal en un teatre que “se diu felicitat, primavera i trinaranjus”. Unes 30 cançons des del primer fins al darrer disc que han portat aquesta banda al més alt del poc català, amb un estil i llenguatge, únic, propi, autèntic i metafòric.

“Arribarà un dia que sa vida sigui un teatre que se diu felicitat” i Temporada Alta de Girona, continuarà sent un indispensable espai de trobada cultural i artística.