La taula rodona en homenatge a Càstor Pérez omple l’aforament màxim permès al Museu del Suro

Una cinquantena de persones – l’aforament màxim permès en la situació actual epidemiològica- es van reunir el passat divendres 16 d’octubre a l’auditori del Museu del Suro de Palafrugell  per assistir a la taula rodona dedicada al músic, compositor, intèrpret i investigador de l’havanera Càstor Pérez, traspassat ara fa deu anys. La taula va comptar amb la participació de Fèlix Pérez, director de la coral Mestre Sirés i germà d’en Càstor, Xavier Jonama, cantant i membre del grup L’Empordanet, Lluís Bofill, compositor, guitarrista, cantant i membre del grup L’Empordanet i el periodista i comunicador Francesc Sánchez Carcassés, que va moderar la taula rodona. L’activitat es va cloure amb una interpretació musical a càrrec del grup L’Empordanet.

L’acte, promogut per la Fundació, amb la col·laboració de la Biblioteca de Palafrugell i el Museu del Suro, es va poder seguir en directe per TV Costa Brava, que va retransmetre la taula rodona pel seu canal de you tube i forma part dels actes del 25è aniversari de la Fundació Ernest Morató.

Càstor Pérez Diz (1955-2010)

Traspassat ara fa deu anys, Càstor Pérez ha estat una de les figures més rellevants que ha tingut l’havanera en les darreres dècades. Compositor, intèrpret i investigador de l’havanera i de la cançó de taverna, va desenvolupar durant tota la seva vida una intensa activitat musical, potser no prou reconeguda fins ara. L’any 1972 va iniciar la seva vinculació amb l’havanera, quan es va incorporar al grup Port-Bo. Hi va estar vinculat durant vint-i-dos anys i es va fer càrrec durant una etapa de la direcció del grup. Des d’aleshores i fins a la seva mort, l’any 2010, en Càstor no es va desvincular d’aquest gènere. El va interpretar i no el va deixar mai d’investigar. Va estar al capdavant d’altres formacions, com el grup Caobana (1994), Duet (1995), L’Empordanet (2003) i Cubacant (2008) que va ser el seu darrer projecte. És l’autor de peces tan conegudes com Temps perdut (1986), La Habana se llama Elena (1990) i especialment Vestida de nit, amb lletra de Glòria Cruz (1988).