La llei de contenció de rendes inclou el municipi de Palafrugell

• La llei de contenció de rendes inclou quatre municipis gironins més.
• Els nous contractes de lloguer a Llagostera, Olot, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols no podran superar el preu de referència consignat per la Generalitat.

Per Natàlia Bonjoch (Diari de Girona)

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya inclou Llagostera, Olot, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols a les limitacions de la llei de contenció de rendes, afegint-se a Blanes, Figueres, Girona i Salt, que van ser declarats el setembre del 2021. D’aquesta manera, durant els cinc pròxims anys, els nous contractes d’arrendament d’habitatge situats dins aquests municipis gironins no podran superar el preu de referència consignat per la Generalitat, i si es donés l’existència d’un contracte de lloguer formalitzat en els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de la llei, no podran superar la renda de lloguer pactada en l’últim contracte, si aquesta és inferior a la que resultaria de l’aplicació de l’esmentat índex.

Des de la Cambra de Propietat Urbana de Girona reiteren el seu desacord amb l’aplicació d’aquesta mesura i consideren que «no són adients» per resoldre l’escassetat d’habitatge de lloguer. «Sabem que les conseqüències a mitjà i llarg termini dels mercats regulats és la desincentivació de les inversions en habitatge de lloguers i conseqüentment la reducció de l’oferta i una major escassetat d’habitatge de lloguer», manifesten en un comunicat. De fet, asseguren que les «rendes congelades» de la segona meitat del segle passat van comportar que Espanya «quedés a la cua» dels països europeus en nombre d’habitatges de lloguer. «Només la liberalització a partir del Decret Boyer va incentivar l’entrada de petits inversors que varen anar paulatinament incrementat el parc de lloguer. Amb les actuals polítiques de regular i reduir els preus es retorna a mesures que s’han comprovat són perjudicials en tant que generen una disminució de l’oferta dels habitatges de lloguer», insisteixen.

Per aquesta raó, les Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya van presentar al·legacions en oposició a les declaracions d’àrees de mercat d’habitatge tens, les quals van ser desestimades en el seu tràmit administratiu. Tot i això, el Consell de Cambres va interposar un recurs contenciós administratiu contra la declaració d’àrees amb mercat d’habitatge tens. «Recordem que la llei 11/2020 de contenció de rendes va ser valorada com inconstitucional pel tribunal de Garanties Estatutàries i en aquest sentit ha estat objecte d’interposició de recursos d’inconstitucionalitat tant per part del partit Popular com per part del Govern d’Espanya, però tot i això, no ha quedat suspesa i continua sent de compliment obligatori, mentre no es resolguin els esmentats recursos», conclou el comunicat de la Cambra.

Per poder ser considerat àrea de mercat tens cal que la mitjana del preu dels lloguers d’habitatge experimenti un creixement sostingut clarament superior a la mitjana de Catalunya; que la càrrega del cost del lloguer d’habitatge superi de mitjana el 30% dels ingressos habituals de les llars o que la mitjana del preu dels lloguers d’habitatge superi el 30% de la renda mitjana de les persones menors de 35 anys. Un altre supòsit és que el preu dels lloguers hagi experimentat en els cinc anys anteriors en el moment de la declaració un creixement interanual acumulat d’almenys tres punts percentuals per sobre la taxa interanual de l’IPC.