Els jardins Rubió i Tudurí de Calella de Palafrugell: què són? Per què s’han de preservar?

• Entitats ecologistes denuncien que els jardins de Rubió i Tudurí de Calella de Palafrugell estan amenaçats per la construcció de 22 nous habitatges.
• Els jardins, però, estan protegits com a Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament de Palafrugell.

Entitats ecologistes denuncien que els jardins de Rubió i Tudurí de Calella de Palafrugell estan amenaçats per la construcció de nous habitatges. Però, per què són importants? L’experta Montse Rivero destaca que són uns jardins protegits com a Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament de Palafrugell. Els va dissenyar Nicolau Maria Rubió i Tudurí, un dels màxims exponents del paisatgisme català del segle XX.

Rubió i Tudurí va néixer a Maó, a Menorca, l’any 1891 i va morir a Barcelona, el 1981. És l’autor dels jardins del Palau Reial de Pedralbes, els del Parlament de Catalunya, els de Santa Clotilde de Lloret de Mar, el de la plaça de Francesc Macià de Barcelona i va col·laborar en el parc de Montjuïc, entre altres. També va escriure gairebé una vintena de llibres i va treballar com a dramaturg, periodista i traductor.

A més, tenia coneixements en agronomia, és a dir, sabia les necessitats de cada planta, la tipologia i el volum de la terra que necessitaven o l’ús d’aigua, entre altres. Anava més enllà dels aspectes estètics i la disposició dels elements. Per exemple, tenia en compte que una planta al costat d’un banc no només ha de ser maca, sinó que ha de fer bona olor per qui s’hi assegui.

Les seves obres es diferencien en dues fases. A la primera, entre els anys 1917 i 1937, va dissenyar molts jardins públics, però va acabar-se amb l’exili durant la Guerra Civil. Del 1937 al 1945 va viure a París i va deixar la jardineria. Quan va tornar el 1945 a Barcelona, va ser depurat pel franquisme i no va poder-se dedicar al sector públic. Per aquest motiu, va dissenyar jardins privats a Catalunya, València, les illes Balears i les Canàries. En aquella època hi havia pocs arquitectes paisatgístics.

A mitjans del segle XX, va dissenyar els jardins de la Casa d’Eduard Rosa, a l’avinguda d’Antoni J. Rovira de Calella de Palafrugell. És un conjunt format per una casa d’estiueig i un jardí extens. Està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Tot i que temporalment el jardí de Calella s’hauria d’incloure a la segona etapa, no respon a les característiques que feia en aquella època. Va presentar fins a tres propostes i el client va acceptar-ne una amb un estil més regular.

“El jardí no tenia només la voluntat d’esbarjo”

Eduard Rosa no buscava només un “jardí d’esbarjo”, sinó que volia “un espai de granja de producció familiar”. Per aquest motiu, va combinar el paper estètic de la vegetació, amb les propietats culinàries i medicinals. Com per exemple, amb el romaní o les sàlvies.

El jardí és de planta rectangular amb una creu de xiprers i una lleugera pendent. Hi reflecteix el que va escriure al llibre El jardín meridional: estudio de su trazado y plantación de 1934. Utilitzava plantes autòctones o adaptades a la poca aigua, materials de la zona i les plantes exòtiques en punts concrets. Rivero destaca que s’adapta en un context d’emergència climàtica i sequera com és l’actual.

“El jardí patirà independentment si s’hi construeix més o no”

Tot i estar protegits com a Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament, SOS Costa Brava denuncia que l’actual planejament urbanístic de Palafrugell permetria construir-hi nous edificis. Fa mesos que demanen que, aprofitant la moratòria urbanística, es modifiqui el POUM per prohibir-ho.

Rivero destaca que “és obligació de l’Ajuntament de Palafrugell vetllar la conservació total del jardí”. Tot i això, considera que si s’hi construeixen 22 habitatges seria impossible conservar-lo.

Però, per altra banda, afegeix que “un jardí és molt delicat” i qualsevol construcció el posaria en perill. Per exemple, les arrels que s’han estès pel perímetre i podrien malmetre’s, la compactació del sòl, les canalitzacions, la instal·lació de subministraments o, fins i tot, la construcció d’un aparcament subterrani.