El Museu del Suro projecta el documental “508 dies” aquest vespre

• La història de la Cristina Zalba, una dona heroica a l’Oix de 1945.
• Una història de valentia protagonitzada per una dona que va lliurar la seva pròpia lluita contra el franquisme, des de casa seva.

Lluís Medir i Joan Boada presentaran aquest vespre de dijous al Museu del Suro la pel·lícula documental “508 Dies”, basada en la història de la Cristina Zalba. L’acte començarà a les 7 del vespre i és una col·laboració de la secció local dels Comuns amb l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya.

Entre el gener de 1945 i juny de 1946, al Mas la Sala, casa on vivia la Cristina Zalba juntament amb els seus pares adoptius, el seu marit i fills, van mantenir un maqui amagat durant 508 dies.

La història al darrera del documental d’en Marc Planagumà

La Cristina Zalba neix el 7 de maig de 1909 a l’Hospital Clínic de Barcelona i és abandonada i portada l’endemà a la Maternitat de Barcelona. Als 5 anys, l’adopta la família Delós-Solà, de Sant Joan les Abadesses i als 25 anys es casa amb l’Enric Sala.

A l’octubre de 1940, després de l’aiguat, decideixen traslladar-se de Sant Joan les Abadesses al Mas la Sala, a Oix, lloc on 5 anys més tard passarien els fets que protagonitzen el documental: el 13 de gener de 1945 arriba el maqui Antonio Figueras Cortacans, alias Crispín, ferit i demanant aixopluc al Mas la Sala. La fermesa i les conviccions de la Cristina Zalba fan possible que acullin al maqui, malgrat les reticències del marit. És ella també que s’encarrega de cuidar-lo i portar-li menjar.

Al cap d’un any i mig, ja amb les ferides més recuperades, Crispín decideix que és hora de reunir-se amb els seus a França, a la Manère, i és la Cristina que l’acompanya a peu, de nit, fins a la frontera. La Cristina i en Crispín no es tornaran a veure mai més, malgrat que mantindran correspondència per carta que serà interrompuda a causa del rebuig de l’Enric.

La família Sala-Zalba finalment es traslladarà el 1954 a Castellfollit de la Roca, pel desig que té la Cristina de que els seus fills (Joan, Josep i Maria) vagin a l’escola. Finalment, la Cristina morirà el 21 d’agost de 2001 a l’edat de 91 anys.