El Mas Ponsjoan de Calonge celebra 300 anys d’història

• El mas calongí treballa “l’agricultura regenerativa” amb l’objectiu que “tot el que surt del camp torni al camp”.

El Mas Ponsjoan de Calonge celebra 300 anys d’història. N’és un dels més antics de la vila calongina, segons la llegenda de la goja del pou del Mas Ponsjoan. Se situa a la conca del Tinar, entre la població i les Gavarres. Ara, disposa de 20 hectàrees cultivades de vinya, oliveres, arbres fruiters i hortalisses.

La celebració del tricentenari parteix d’una ampliació destacable del mas l’any 1723. Malgrat això, hi ha documentació que apunta que va ser construït l’any 1667.

Fins a la dècada dels anys 80, la família Comas n’era l’arrendatària. Llavors, va comprar el mas, va restaurar-lo i ampliar-lo. A més, va subministrar-lo d’aigua corrent i electricitat. Manel Comas és la cinquena generació que treballa les terres.

Al llarg dels anys, el mas calongí ha canviat els productes que ofereix. S’han especialitzat amb l’hort, l’oli, el vi i la fruita, però abans s’havia dedicat a la ramaderia. Comas considera que cal adaptar-se a les possibilitats i que no poden tenir animals per la falta d’aigua i d’espai.

A més, treballen “l’agricultura regenerativa” amb l’objectiu que “tot el que surt del camp torni al camp”. Comas destaca que la concepció del treball de la terra ha anat canviant amb el pas dels anys. En el seu cas, aposten pel compostatge i la interacció dels animals.

La seva feina diària canvia segons l’època de l’any. Mantenen l’hort, la vinya amb varietats tradicionals, els arbres fruiters i les oliveres. Han de podar els arbres i trasbalsar el vi durant les minves de gener. Recentment, han recollit les olives per elaborar un oli madur.

Comas destaca que la pagesia els permet poder tenir alguns dies de festa. Explica que es diferencia de la ramaderia. No obstant això, també remarca “que no treballen, sinó que gaudeixen del que fan”.

Martí Comas destaca la col·laboració entre els altres masos calongins. També, organitzen actes culturals i gastronòmics com la Fira del Vi Nou de Calonge al mes de novembre. A més, es creen sinergies entre els altres sectors econòmics.

Per altra banda, la família propietària del Mas Ponsjoan explica que durant els anys 80 van rebre pressions per vendre els terrenys. Comenta que també ho van patir els altres pagesos de la zona. Per aquest motiu, es van unir per evitar-ho. A més, formen part de la Fundació Remença XXI per defensar les terres. Expliquen que ara hi ha moltes zones agrícoles protegides a Calonge.

També, s’ha treballat perquè terrenys calongins esdevinguin una Zona d’Interès Etnològic.

I s’està redactant un informe perquè es reconegui com a una zona SIPAM. Els Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial són paisatges destacats per la seva bellesa, la biodiversitat, els ecosistemes i la cultura.

Per celebrar el tricentenari del Mas Ponsjoan, organitzen actes amb un tast de vi cada segon diumenge de mes. El gener van fer un taller de titelles per explicar la història de l’oliva.

A més, posen a la venda els seus productes al mas, a la zona del celler. L’obren cada tarda de dilluns a dissabte, a partir de les 18 hores, exceptuant els dies festius. Es desplacen als mercats setmanals de Calonge i Sant Feliu de Guíxols. Organitzen visites per difondre la cultura de la pagesia.