Avui s’inaugura l’exposisició “Joan Fuster-Josep Pla: una conversa infinita”

Escrit per Ràdio Palafrugell el 8 d'Abril de 2022

Amb motiu de la commemoració de l’Any Fuster, la Fundació Josep Pla explora amb una exposició les múltiples afinitats entre Joan Fuster i Josep Pla, els dos prosistes catalans més decisius del segle XX.
A banda d’altres continguts i materials, s’hi podrà veure la màquina d’escriure amb què Fuster va escriure Nosaltres, els valencians, i el pròleg censurat de Fuster a l’Obra completa de Josep Pla.
La mostra constitueix la primera exposició en territori català de l’Any Joan Fuster, i s’inaugura a la Fundació Josep Pla avui divendres 8 d’abril, a les portes de les vacances de Setmana Santa

Aprofitant la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), la Fundació Josep Pla dedica l’exposició temporal 2022 “Joan Fuster – Josep Pla: una conversa infinita” a la relació entre els dos escriptors. Pla i Fuster van mantenir una estreta amistat i relació intel·lectual, periodística i literària, de gran transcendència per a la cultura catalana.

Així ens en parlava al matinal de Ràdio Palafrugell en Francesc Montero, director de la Fundació Pla

L’acte d’inauguració tindrà lloc avui a la Fundació Josep Pla. Hi intervindran Enric Sòria, escriptor i comissari de l’Any Joan Fuster, Antoni Martí Monterde, comissari i Josep Calatayud, director dels Serveis Territorials de Cultura de Girona i vicepresident de la Fundació Josep Pla.

Aquesta mostra és la primera exposició de l’Any Joan Fuster en territori català de la programació de l’Any Fuster:
https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2022/anyjoanfuster/detalls/activitat/2022-04-08-palafrugell-expo

“Una certa llegenda personal suggereix la imatge d’un Pla negligent, versàtil i frívol. Per contra, el Pla vertader, el Pla escriptor, és un dels intel·lectuals més perseverants, infatigables, i –a la seva manera– meticulosos que mai hagin nascut als Països Catalans.
[…] Josep Pla no és un déclassé. És un kúlak. La seva classe és la dels propietaris rurals: contrària a la burgesia, en certa manera.”
Joan Fuster, «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla», dins J. Pla, El quadern gris, p. 15-36

Es podrà veure a la Fundació Josep Pla fins al 7 de gener de 2023.

Una mostra que s’ha preparat a través de diversos materials, mostrant-.nos en primer terme com eren cada un d’ells i, després, en la relació personal entre els dos grans escriptors dels Països Catalans. Entre altres atractius, a l’exposició també es podrà veure la màquina original amb la qual Fuster va escriure el seu volum més rellevant, Nosaltres els valencians, publicat el 1962.

“Els assaigs de Fuster són realment brillants, aguts i sensibles, i demostren que s’ha pogut enfrontar amb les convulsions enormes del seu temps, i no ha perdut mai un to impàvid i comprensiu. Aquests fets són especialment visibles en les elucubracions que ha editat sobre matèria artística i literària.”
Josep Pla, Homenots. Novena sèrie, Barcelona: Selecta, 1962, p. 68-69

Una amistat que va néixer en els llibres i la lectura mútua

Antoni Martí Monterde, comissari de la mostra, considera Fuster i Pla els dos prosistes catalans més decisius del segle XX. L’exposició repassa els fils conductors d’una amistat que va néixer en els llibres i la lectura mútua. Es coneixen el febrer de 1959, trobada que va ser immortalitzada pels dos autors. Pla ho fa en diversos textos (l’homenot que va dedicar a l’assagista de Sueca el 1962 o en el volum Notes per a Sílvia). Joan Fuster, en el darrer acte públic en el qual va participar abans de morir, precisament una conferència sobre Pla, la gravació de la qual es podrà veure a l’exposició, a banda d’altres testimonis audiovisuals.

A partir d’aquella primera trobada, Pla i Fuster van mantenir una conversa que va durar anys i que va adoptar formes diverses. Destaquen els encontres a l’Empordà i a l’Albufera i els viatges i excursions compartides, que van forjar i vigoritzar la consciència de la unitat cultural arreu dels Països Catalans.

Al marge de les diferències generacionals o ideològiques, la seva manera d’entendre la literatura i el país no només eren complementàries. Ens mostren unes grans afinitats: referents literaris compartits, preocupacions semblants, dedicació paral·lela al periodisme, editors en comú. L’exposició il·lustra com les seves trajectòries particulars s’entrellacen entre articles, llibres i cartes; construint una posteritat de paper que ens permet apreciar-los, avui, com una unitat literària i com una sòlida columna que sustenta la cultura catalana de la segona meitat del segle XX.