Orient torna a la petita pantalla amb la nova sèrie japonesa Giri Haji
Rubén Herranz Vieito
Seguint amb el fil oriental de la setmana passada, la secció de sèries obra amb un repertori japonès anomenat Giri Haji -Deure i deshonor-. Una recomanació molt positiva, per part d’en Narcís Mir, de cares a la novetat estrenada a Netflix a mitjans de gener.
Tot i no haver tingut encara gaire difusió, la nova producció britànica està començant a generar curiositats. Amb el llançament de la primera temporada, en Narcís ens descobreix un thriller policial que mostra el contrast i la fusió entre dues cultures diferenciades.
Malgrat que el gènere utilitzat ja està molt vist, la sèrie aconsegueix que l’argument passi gairebé a un segon pla en comparació amb les vides dels 5 personatges. Tot i només haver-hi dos protagonistes, la trama aconsegueix tenir un estil narratiu interessant gràcies a l’empatia que es crea amb tots els integrants. Un fet que, d’altra banda, trenca bastant amb la dinàmica que es coneix.
D’altra banda, la fusió entre occident i orient també és un fet aïllat. La sèrie, protagonitzada per japonesos i ambientada a Anglaterra, aconsegueix mostrar una contraposició cultural que conviu de forma paral·lela i ajuda a entendre els orígens de cada lloc. Tanmateix, Giri Haji aconsegueix també normalitzar el bilingüisme a través dels diàlegs, els quals barregen el japonès i l’anglès.
Ens trobem, doncs, en un moment d’auge de fusions culturals. Un fet social que ja es va traslladar a la gran pantalla amb Parásitos i que ara trobem a Deure i deshonor gràcies, un cop més, al nostre convidat.
Per escoltar l’entrevista sencera cliqueu al següent enllaç: