Ràdio Palafrugell

Informació local

Current track

Title

Artist


Antoni Rojas presenta la tesi sobre el poblat ibèric de Sant Sebastià: tenia un urbanisme únic amb cases aïllades

Escrit per el 25 de Setembre de 2025

  • L’historiador i arqueòleg Antoni Rojas ha defensat a la Universitat de Girona la seva tesi doctoral sobre el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, a Llafranc
  • El treball analitza cinc segles d’activitat a l’assentament i aporta noves dades sobre la seva evolució urbanística, el comerç i l’emmagatzematge de cereals
  • Els resultats es compartiran amb la ciutadania a través de visites i conferències

Fotografia: Antoni Rojas (X)

L’historiador i arqueòleg Antoni Rojas Rabaneda ha defensat aquesta setmana, a la Universitat de Girona, la tesi doctoral titulada Evolució cronològica, arquitectònica i urbanística del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda. El treball recull més de vint anys d’excavacions i estudis en aquest jaciment de Palafrugell, i reconstrueix cinc segles d’activitat, des del segle V aC fins a l’època romana.

Rojas, tècnic de recerca a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i amb més de 27 anys d’experiència en arqueologia i patrimoni, ha estat al capdavant de nombroses excavacions al jaciment. La tesi posa ordre a dècades d’investigació i ofereix una visió detallada de les fases constructives i urbanístiques del poblat.

Segons les conclusions del treball, cap al 450 aC Sant Sebastià comptava amb un mínim de vuit habitatges adossats, amb llars de foc i murs de pedra i fang. Un segle més tard, el model es va abandonar i es van aixecar cases aïllades envoltades d’espais oberts, un urbanisme insòlit en el món ibèric. El sistema es va mantenir fins i tot amb l’arribada dels romans, moment en què el poblat va créixer en lloc d’abandonar-se, com va passar en altres indrets.

La recerca també ha documentat milers de fragments ceràmics i l’existència de 26 sitges destinades a emmagatzemar cereals, algunes amb cinc metres de profunditat. Al jaciment s’hi han trobat productes importats d’origen grec, massaliota i romà, que mostren la importància comercial de la zona.

Malgrat els avenços, queden interrogants oberts, com confirmar si tenia muralla o saber-ne la localització exacta. Creuen que podria ser on ara hi ha la carretera que accedeix a Sant Sebastià.

Un altre aspecte destacat del treball és el valor de la museïtzació. Gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Palafrugell i la Universitat de Girona signat el 1998, avui es pot visitar una part del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, fet que representa un retorn directe a la societat dels anys de recerca.

Antoni Rojas, que combina la investigació amb la docència universitària i la difusió del patrimoni, subratlla que la tesi no és un punt final sinó una base per a futures recerques. En aquest sentit, recorda que les noves tècniques analítiques permetran aprofundir en aspectes encara poc coneguts.

Els resultats es donaran a conèixer a la ciutadania amb activitats de divulgació. El diumenge, 5 d’octubre Rojas oferirà una visita guiada al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, i el divendres, 10 d’octubre farà una conferència al Museu del Suro per explicar amb detall les principals aportacions i els interrogants que planteja la recerca. Els actes coincideixen amb el Cap de setmana ibèric.


Opinions dels lectors

Deixa una opinió

El teu correu electrònic no serà publicat. Els camps obligatoris estan marcats amb l'asterisc (*).



Segueix llegint