Simple Minds: De tornada als vuitanta sense màquines del temps

• La formació escocesa ha estat la segona en actuar a l’edició d’enguany del Cap Roig Festival

Després de la inauguració del Cap Roig Festival per part de Sopa de Cabra, arriba amb més força que mai la banda de Glasgow Simple Minds amb una trajectòria de més de quaranta anys.

Abans que sonés la primera nota, l’escenari encara en penombra, ens deixa veure una pantalla amb la caràtula del seu del seu nou àlbum recopilatori “Live in the city of diamonds”. Els instruments dibuixen un semicercle al voltant del centre de l’actuació, tot està a punt per començar. Jim Kerr ha aparegut puntualíssim, saludant amb bona nit Catalunya i donant pas a la cançó  triada pel grup per iniciar el concert, “Waterfront”.

El grup escocès ha aixecat l’ànim d’un públic entregat des de les primeres cançons i ens ha transportat als anys vuitanta amb un repertori d’èxits portats a terme de forma magistral.

Hem gaudit d’un concert rodó on cada membre del grup ha aportat el seu granet de sorra. Jim Kerr no ha parat quiet sobre l’escenari, amb una energia desbordant que ha contagiat un Cap Roig ple de gom a gom. Ha fet ballar i picar de mans al públic amb cançons com “Let there be love” i “Someone somewhere”. Sara Brown ha captivat amb una veu poderosa i plena de matisos, interpretant cançons com “Once upon a time” o “Book of brilliant”.

Charlie Burchill, guitarrista principal i fundador conjuntament amb Jim Kerr, no ens ha deixat indiferents donant pas a un dels moments més emotius de la nit. Ha aconseguit amb la seva sensibilitat i control de l’instrument deixar al públic en silenci amb l’inici de “Belfast Child”.

Després de vuit cançons Cherisse Osei, bateria, ha donat un respir als companys. Ha fet un solo enèrgic i contagiós, i ha implicat a tot el públic, que ha esclatat en acabar en aplaudiments.

El concert ha conclòs de la millor manera possible, amb les dues cançons més emblemàtiques del grup. Primer de tot, han interpretat “Don’t you forget” que els espectadors  han  allargat eternament amb el seu “la, la, la” contagiós al ritme de la música. Cosa que ha aprofitat Jim Kerr per fer broma fent gestos de mirar el rellotge i de gana i, per últim, “Alive and Kicking”.

Com diu molt bé la cançó, marxem amb la certesa que aquest concert no l’oblidarem.