La desconeguda història del vaixell enfonsat davant del Far de Sant Sebastià de Llafranc

Les aigües del Mar Mediterrani amaguen, davant del Far de Sant Sebastià a Llafranc, un vaixell enfonsat durant la Primera Guerra Mundial. Es tracta del vaixell Palermo, una embarcació italiana torpedinada per un submarí alemany. La història va ser redescoberta gràcies a una investigació de Maria Burguera i la troballa de documents per part d’Òscar Alegret, director de l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Al pòdcast Memòria, de Ràdio Palafrugell, n’hem parlat amb tots dos.

El Palermo va ser torpedinat el 2 de desembre de 1916 pel submarí alemany U-72, durant la matinada, en un context de guerra on els submarins alemanys atacaven vaixells indiscriminadament, independentment de la neutralitat d’Espanya. Després de l’impacte dels torpedes mentre el submarí era sota l’aigua, aquest va emergir per rematar el vaixell amb canons, la qual cosa va provocar l’enfonsament definitiu del Palermo.

Gràcies a la documentació recollida per Alegret i a l’accés al quadern de bitàcora del capità del submarí U-72, obtingut per un professor d’una Universitat de Polònia anomenat Pablo de la Fuente de Pablo, es va poder reconstruir amb detall el procés del torpedinament i l’enfonsament.

El submarí, tal com s’ha explicat en el pòdcast, estava equipat per dur a terme atacs tant submergits com a la superfície, amb estratègies que complicaven la seva detecció.

El Palermo transportava 1.200 cavalls, 200 mules i probablement altres materials destinats a l’esforç bèl·lic italià. Tot i l’atac, la major part de la tripulació, composta per 147 persones, va sobreviure. Els supervivents van escapar en llanxes de salvament i, després de 12 hores remant, van arribar a la platja de Llafranc, guiats per la llum del Far de Sant Sebastià. Entre la tripulació, es va registrar un desaparegut —un irlandès amb nacionalitat nord-americana— i alguns ferits greus, un dels quals va morir després d’arribar a Palafrugell.

La descoberta d’aquest esdeveniment va començar amb la recerca de Maria Burguera sobre el doctor Mas, un destacat metge i alcalde de Palafrugell, qui va tenir un paper crucial en les operacions de rescat. Segons la informació recollida per Burguera, el doctor Mas no només va liderar les operacions de salvament sinó que va pagar de la seva butxaca part de les despeses per atendre els nàufrags, incloent aliments, medicaments i altres materials de primera necessitat. Aquesta contribució va quedar registrada en els documents de l’Ajuntament de Palafrugell.

El cas del Palermo va tenir una cobertura inicialment limitada per part de la premsa local, ja que, com s’explica al pòdcast, el setmanari Baix Empordà va rebre la notícia a última hora, just abans de tancar l’edició. Això va provocar que la primera crònica fos molt breu i no especifiqués amb claredat l’origen del submarí que havia torpedinat el vaixell.

En cròniques posteriors, es van anar afegint més detalls, com el fet que la tripulació havia arribat remant després d’una travessia de 40 quilòmetres des del lloc de l’enfonsament, a unes 25 milles del cap de Sant Sebastià.

Un dels aspectes més colpidors del naufragi va ser la sort dels animals que viatjaven a bord. Un relat de Josep Pla, recollit al pòdcast, descriu de manera dramàtica els crits desesperats dels cavalls atrapats al vaixell mentre s’enfonsava, una imatge que va impactar profundament l’escriptor. Pla relata com els cavalls, en pànic, es llançaven a l’aigua en un intent desesperat de salvar-se, tot i que la majoria va acabar ofegant-se.

El Palermo, un vaixell de vapor que combinava motor i veles, no va tenir cap possibilitat davant l’atac coordinat del submarí alemany.