Com va néixer la Torre de Can Màrio? La història del dipòsit d’aigua que defineix l’horitzó de Palafrugell

Un dipòsit d’aigua, prevenció d’incendis i un emblema i atractiu cultural i turístic. Des de la seva construcció a principis del segle XX, la Torre de Can Mario de Palafrugell ha definit el paisatge urbà del poble. Per això és important conèixer com va crear-se l’edifici, les funcions que ha tingut i el seu estat actual. N’hem parlat al pòdcast Memòria de Ràdio Palafrugell amb Àngela Martí, del Museu del Suro, i l’Òscar Alegret, de l’Arxiu Municipal.

La Torre de Can Màrio va ser construïda entre 1904 i 1905 com a part de la fàbrica Miquel Vincke i Meyer, després que Joan Miquel Avellí presentés la sol·licitud de construcció el 26 d’agost de 1905.

Cal situar el context de l’empresa i de Joan Miquel Avellí.

La petició es va aprovar quatre dies més tard, i l’arquitecte General Guitart va projectar la torre amb l’ajuda del constructor Joan Torres Guardiola.

Aquest dipòsit d’aigua, amb una capacitat de 56.000 litres, era essencial per subministrar aigua als processos industrials i per a la refrigeració.

A més, complia una funció clau en la lluita contra els incendis, en una època en què Palafrugell no disposava de serveis adequats per combatre el foc. A la fàbrica, hi havia altres dipòsits de reforç amb capacitat per a 200.000 litres, així com pous a la plaça, un dels quals encara es conserva.

La Torre de Can Màrio, projectada per l’arquitecte General Guitart i construïda per Joan Torres Guardiola, és una destacada peça de l’arquitectura modernista catalana. Aquest estil arquitectònic, predominant a finals del segle XIX i principis del segle XX, es caracteritza per l’ús creatiu i decoratiu dels materials industrials com el ferro i el vidre, així com per l’èmfasi en la integració de l’art en l’arquitectura.

La torre està construïda principalment amb ferro forjat, lligat amb reblons, una tècnica innovadora en la seva època que també podem veure en construccions com la Torre Eiffel. Aquesta utilització del ferro no només respon a necessitats funcionals, sinó que també és una declaració estètica.

La torre presenta diversos elements característics del modernisme, com les motllures i l’ornamentació amb motius de fulles. Aquesta estètica busca un equilibri entre la funcionalitat industrial i la bellesa artística.

Durant els anys 1920, la fàbrica Miquel Vincke i Meyer va arribar a ser la més gran de l’Estat, amb més de 1.500 treballadors. El 1930, la fàbrica va ser fusionada la nord-americana Armstrong, però la torre va continuar funcionant fins al tancament de la fàbrica el 1983. Als anys 1990, es va considerar desmuntar la torre per fer desenvolupaments urbanístics, però la pressió popular va evitar-ho, i l’any 2000, la Torre de Can Màrio va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Actualment, la torre es conserva en bon estat i es fa un manteniment anual per tractar el rovell i fer reparacions necessàries. Tot i que ja no conté aigua, la torre està oberta al públic a l’estiu, oferint vistes panoràmiques de 360 graus des de la plaça. A més, hi ha plans per millorar la il·luminació nocturna, reforçant el seu valor com a símbol històric i arquitectònic de Palafrugell.