L’Empordà Music Festival es consolida com la referència dels festivals de casa

L’Empordà Music Festival és el meu festival quilòmetre zero. Literalment. Des de la porta de casa meva fins a l’entrada del recinte del festival hi ha 300 metres. Per això, en caps de setmana com aquest, em sento orgullós de viure en aquest racó del món, que és capaç de moltes coses, entre les quals organitzar un festival massiu gràcies a la feina de voluntaris i entitats. Durant dos dies, més de 10.000 persones han trepitjat la Bisbal d’Empordà per viure en directe algunes de les bandes amb més èxit del panorama musical, entre les quals Oques Grasses.

La fórmula de l’Empordà Músic Festival és un exèrcit de voluntaris de l’entitat Els Voltors, un dels dinamitzadors de la vida cultural de la Bisbal. A més, aquest any se’ls han afegit el Club Bisbal Bàsquet, Yes the music! i la Colla Sense Vàlvules. Es tracta d’un festival sense ànim de lucre que intenta superar-se cada any, i de quina manera. Aquest any han ampliat aforament i espai. S’han reorganitzat alguns dels elements perquè hi càpiguen més persones, i s’han ampliat serveis per donar resposta a l’increment d’aforament. L’aparcament del Passeig i una part del Passeig Marimon Asprer s’han transformat completament demostrant que, quan s’hi posen ganes, tot és possible.

La maquinària es va posar en marxa ja divendres, amb una jornada gratuïta de concerts protagonitzats per Alaire, Ven’nus, Pelat i Pelut, i Flashy Ice Cream. Des de les set de la tarda, el recinte va obrir a tothom, sense necessitat d’entrada. Era la primera vegada que es feia i segurament aquest serà un dels grans reptes a millorar de cara a l’any vinent, perquè la presència de públic va ser baixa durant tot el vespre. El fet per l’endemà, amb un cartell tan potent, estiguessin totes les entrades venudes, va fer que menys gent s’assabentés de l’existència d’aquesta prèvia gratuïta. En tot cas, és bona notícia que existeixin jornades de cultura gratuïta com aquesta, que a més ens va permetre descobrir nous artistes com Ven’nus, que ja estan a la meva llista de seguiment de Spotify.

Ja dissabte, les portes van obrir a ple sol a les cinc de la tarda. I a les sis, van obrir el Festival les Coco, un grup que han pujat a les llistes d’èxits els últims mesos. De fet, han format part del Top50 de Ràdio Palafrugell durant moltes setmanes, en la secció de descobriments catalans, amb Llimona i Sal. La seva cançó d’aquest estiu és Tardeo.

A continuació, els infalibles Figa Flawas, que aquest any han estrenat La Calçotada, en homenatge a la seva ciutat, Valls. Però, a més, podem assegurar sense por a equivocar-nos que posteriorment han tret la que serà la cançó catalana de l’estiu: “La Marina Sta Murena”, que ja supera el milió i mig de reproduccions a Spotify, i que s’ha fet viral gràcies a la seva coreografia convertida en trend a TikTok. Milers de persones van ballar-la ahir a la pista de la Bisbal.

Més tard, ja de nit, van arribar els Catarres, un sinònim d'”himnes que cantem a ple pulmó”. Impossible no emocionar-se d’alegria quan recordem què feiem els estius que sonaven “Jennifer”, “En peu de guerra”, o “Vull estar amb tu”, que aquest any han tornat a les llistes amb les reedicions que n’han fet per celebrar l’aniversari de la banda. Els Catarres van servir per escalfar els motors de qui encara estigués adormit.

Els Oques Grasses no van fallar. No ens enganyem, la immensa majoria del públic d’ahir va venir per veure’ls a ells. Estan fent una gira molt limitada, amb pocs concerts arreu del país. I a les comarques de Girona només una altra data a l’agenda: al Sons del mon de Roses. Per tant, hi havia una enorme expectativa per veure’ls, després de l’estrena del disc “Fruit del deliri”. El públic va demostrar que es coneixia i li encanten les cançons de l’últim àlbum. Oques desperten passions i son capaços de dur-te d’un instant de felicitat màxima a una emoció que et fa plorar com si s’acabés el món. A més, la nova gira té una posada en escena impecable a nivell sonor i tècnic, i és tot un privilegi poder-los tenir al festival de casa.

L’actuació d’Oques Grasses va tenir un petit incident a nivell tècnic, perquè una espontània del públic va intentar pujar a l’escenari i va desmuntar alguns focus. Dos companys de premsa van col·laborar per fer-la fora. El públic no ho va notar i la banda va continuar desprenent la força a la qual ens tenen acostumats.

I, per acabar, La Fúmiga van desplegar el seu carisma arribat des del País Valencià, i que en cinc anys han inundat la nostra música amb èxits com “Havia de passar”, “Ja dormiré” o “Ja no fa mal”, que han popularitzat amb col·laboracions amb Els Catarres, The Tyets o Figa Flawas. És impressionant la potència que desprenen a l’escenari. I una mostra de la potència cultural dels Països Catalans.

En balanç, van ser vuit hores de música, 8.500 persones i la consolidació de l’Empordà Músic Festival com la referència dels festivals fets a casa.