Balanç del Pla de Barris Sauleda-carrer Ample

El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha assistit al balanç del Pla de Barris Sauleda-carrer Ample. La visita ha estat la darrera reunió del comitè d’avaluació i seguiment del Pla de Barris 2008-2018.

A més de Serra, el comitè final ha comptat també amb la presència de Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell i Roser Massaguer, regidora de Pla de Barris. D’altra banda, també hi han assistit representants dels diferents departaments de la Generalitat implicats: Presidència; Economia i Hisenda; Treball, Afers Socials i Famílies, i Territori i Sostenibilitat. Per últim, a la comitiva també hi hagut representants de les entitats veïnals i agents socials del barri, entre d’altres. 

Posteriorment a la reunió, s’ha recorregut el barri per visitar les millores realitzades i donar per tancada la inversió que ha fet la Generalitat a través del Fons de foment del Programa de barris corresponent a la convocatòria de l’any 2008. 

En els 10 anys de Pla de Barris s’ha fet una inversió total de 8,2 milions d’euros que han aportat, a parts iguals, la Generalitat i l’Ajuntament de Palafrugell. Així ho explica a Ràdio Palafrugell, l’Úrsula Dorado, responsable tècnica de Pla de Barris.

D’altra banda, Dorado també ha volgut posar la mirada que malgrat que han passat diversos governs això no ha afectat el projecte. De fet, la clau va estar en fer del Pla de Barris una àrea més de l’Ajuntament.

Pla de Barris com element de cohesió social

Les actuacions del Pla de Barris de Palafrugell s’han desenvolupat en un espai caracteritzat per una morfologia urbana molt diversa. Així, l’àmbit del projecte comprèn: el barri de La Sauleda, el polígon d’habitatges Aniversari del carrer Ample i un nucli compacte de cases unifamiliars típiques del nucli antic. Aquestes característiques, agreujades per l’aïllament, la manca d’equipaments i l’envelliment dels immobles van fer necessari prioritzar mesures que permetessin cohesionar el barri i frenar la substitució dels residents per població estrangera extracomunitària. A més, també es volia fomentar la participació associativa i la cohesió social dels joves, infants, dones i nouvinguts. Així, amb aquests objectius de retruc també es volia millorar la imatge del barri.  

Així doncs, hi ha diverses actuacions que s’han realitzat per corregir la regressió urbanística al barri. Entre d’altres, hi ha hagut la creació del Parc Urbà de La Sauleda o la reurbanització del Carrer del Carrilet. Aquestes i altres afectacions d’obra pública és el més visible, però per Úrsula Dorado el més important que s’ha aconseguit és el treball a nivell comunitari.

Per últim, dins del Pla de Barris La Sauleda – Carrer Ample s’han realitzat
projectes socials del Projecte d’Intervenció Integral. Per exemple cal destacar la mediació comunitària o les aules de barri. També el butlletí “Paraula de Dones”, Lleure Infantil, Educadors de carrer i el Dispositiu d’Inserció Sociolaboral. Així doncs, un balanç del Pla de Barris Sauleda-carrer Ample que es pot considerar positiu.