Joan Dausà amara de romanticisme l’Auditori de Girona

Pilar Fornés i Colomer

Joan Dausà s’ha presentat a l’Auditori de Girona per recordar que un “tastaolletes” com ell, actor, compositor i intèrpret, fa una dècada va decidir centrar-se en la seva faceta d’autor i cantant.  Nascut a Sant Feliu de Llobregat (1979), Dausà feia ahir un concert més de la seva actual gira, “Jo Mai Mai: Gira 10 anys”. La comunió final entre l’artista català i el seu públic tindrà la traca final al Palau Sant Jordi de Barcelona, el proper 20 de gener, en un concert  que previsiblement aplegarà prop de 15.000 persones.

En un Auditori ple de gom a gom, que té una capacitat per 1500 persones, Dausà ha acabat el concert emocionat de la bona resposta del públic gironí. Hi havia parelles, algunes famílies amb nens, i jovent ubicat a dalt de tot de l’escenari (també algunes persones sense parella). En Dausà li agrada fer participar i jugar amb la seva audiència majoritàriament femenina. De nosaltres, les dones, ha dit que als seus concerts portem les nostres parelles masculines “encara que només sigui per veure un tio llançar-se al públic”. És un bon seductor que aconsegueix fàcilment riures i complicitats de les seves seguidores i seguidors.

Amb una mirada nostàlgica, però també tal com és ell, optimista i positiu ha ofert un concert  amb una selecció de 20 temes. Algunes de les seves lletres són relats quotidians, del nostre dia a dia, en què totes i tots en un moment donat ens podem sentir identificats.

Tal com ell ha explicat, marcat per un fet vital com que la seva mare morís quan ell era un nadó, Dausà té una sensibilitat que sedueix, una capacitat de comunicar infinita i una valuosa habilitat per saber riure-se’n d’ell mateix. Ha explicat la importància que va tenir en la seva infància i adolescència anar a un esplai, i escoltar els cantautors com Llach i Serrat amb la seva família. El seu estil és un pop melodiós que té un públic fidel.

Ha estat un concert diferent del que va fer al Festival de Cap Roig aquest estiu, malgrat oferir pràcticament les mateixes cançons. Diferent per l’excel·lent acústica de l’Auditori, també pel fet de  comptar amb quatre grans musics, un més que al festival d’estiu calellenc. L’ordre de les cançons tampoc ha estat el mateix, ha començat amb Ara som gegants, seguida d’Omple de vida els pulmons. Després de dues cançons en castellà Buenos Aires i Nunca es tarde, ha encadenat cançons delicioses, algunes amb missatges directes a l’ànima com Nàufrags i Diria que eres tu. Aleshores en Dausà desapareix de l’escenari, i sorgeix del no res per cantar el seu gran hit  “Jo Mai Mai”. Un altre moment d’alta intensitat emocional és quan interpreta Obriu-me el cap, que parla de la malaltia de l’Alzheimer. Finalment Pina, dedicada a la seva primera filla i Una altra manera de viure,  que ésun clam contra la destrucció del planeta.

En la darrera fase de la seva actuació ha fet el primer bis amb una nova cançó que parla del Nadal Per Nosaltres i pels de dalt, recordant als que ja no hi són. Seguida de Caure no feia mal i, la ballable Queda’t aquí. El clímax màxim és quan torna a interpretar Jo Mai Mai amb la banda, i acaba amb el tema La gran eufòria.

L’ escenografia ha estat formada de jocs de llums bàsicament vermells, i un moment d’explosió de rajos blancs per emfatitzar com ens estem carregant el món. Intimitat i connexió emocional

Una part dels que hi érem ens retrobarem al gran concert el 20 de gener a Barcelona. Llarga vida al romanticisme que aporta aquesta bona onda, omplena auditoris i dona felicitat. I per acabar, com ha dit Joan Dausà amb ironia, el públic gironí ha aplaudit, “curt però fort”.