Sílvia Pérez Cruz actua a casa, al Cap Roig

• L’artista palafrugellenca ha presentat el seu nou disc Toda la vida, un día que repassa els diferents moviments vitals.

Sílvia Pérez Cruz puja a l’escenari del Cap Roig, en el seu últim concert abans de les seves vacances. L’artista palafrugellenca ha presentat el seu nou disc Toda la vida, un día que repassa els diferents moviments vitals com la infantesa, la joventut, l’edat adulta, la vellesa-bellesa fins al renaixement. Ha gravat el nou treball discogràfic amb uns noranta artistes.

La cantant palafrugellenca ha interpretat el repertori amb una posada en escena molt minimalista, amb diversos jocs de la il·luminació i fum. També, ha canviat de vestuari segons els moviments vitals que representava a cada cançó.

Va començar el concert amb “El teu nom” o “Ell no vol que el món s’acabi” i va continuar amb “La flor” o “Els dracs busquen l’abril”, cançó que va compondre durant el confinament i que va dedicar a la seva mare i germana per Sant Jordi. Va tancar el primer moviment amb “Planetes i orenetes” que va aprofitar per fer cantar al públic.

Va iniciar el segon moviment, el de la joventut, amb efectes sintetitzadors i el so d’un xilòfon. Pérez Cruz va explicar que “a la joventut cadascú va a la seva”. I hi inclou “Salir distinto” i “Sucio”. A més, va interpretar algunes peces amb el saxofon.

Després, va explicar que ella ja ha entrat a la fase de maduresa un cop arribat als 40 anys. Inclou “Aterrados” o “Mi última canción triste” que interpreta amb la mexicana Natalia Lafourcade al disc.

Va entrar a la quarta fase, de la vellesa, vestida de negre amb “Toda la vida, un día”. Però, el color negre va durar poc perquè després va començar el moviment del renaixement. Va recuperar el color groc de la vestimenta, que complementava amb un pantaló negre. Va cantar “Estrelas e raiz”.

Per acabar el concert, va interpretar una de les cançons que tothom esperava. Va dedicar “Vestida de nit” a la seva mare, Glòria Cruz, que era present als jardins. Va acabar musicant “El pequeño vals vienés”, un poema de Federico García Lorca.

Sílvia Pérez Cruz va demostrar el seu domini vocal i musical, en un concert que va durar més de dues hores i va interpretar una vintena de cançons. Malauradament, el fort vent de tramuntana no va fer cap treva, era força molest i s’agraïa portar alguna peça per abrigar-se. El soroll dels xerrics dels ferros, el moviment de les cortines de l’escenari van constants i gent del públic va marxar abans d’hora.

Una crònica de Rita Valero i Ferran Castelló.