Compromís i passió formen el caràcter d’Espelt Viticultors

Sentir-se identificat amb el que un produeix deu ser una sensació molt agradable. Ser i sentir-se empordanès, i criar Empordà és apostar pel futur. De la mateixa manera que és també una aposta per cuidar el nostre territori, tenir una especial cura per la natura, que a fi de comptes és la que ens ho dona tot.

Els vins i els projectes que ens arriven ara han d’estar vius no només pel moment present. Han d’estar ja adaptats al clima que tindrem en el futur, al que ens vindrà. De ben segur que el nostre Empordà no serà igual en poc temps, en poques generacions. El canvi ja està aquí, el flairem, el notem, i ens esglaia massa sovint. I cal arrelar-lo per poder-hi treballar amb il·lusió, fent-los de la manera més natural possible, per fer que les vinyes sumin al territori més que no pas hi restin. Cal crèixer, però si el país, la terra, no creix amb tu, alguna cosa s’està fent malament.

Una jornada amb l’Anna Espelt, enòloga i propietària d’Espelt Viticultors, ens obre el món del vi a un sentit més personal, més de família, de sang, de suor, de projectes. Qui es pensi que només és vinya, verema, vinificació… no ha passat pel cor d’aquest negoci familiar de Vilajuïga, ni ha pogut parlar-ne cara a cara, amb una copa a la mà, amb aquesta apassionada de la seva feina. L’Anna mostra passió en cada una de les seves frases. Ofereix un compromís inesgotable amb la recuperació del paisatge empordanès, en cada un dels territoris on Espelt hi ha posat la seva llavor.

Cuidar la terra, protegir la natura

D’una petita vinya a prop d’on avui hi ha el Mas Espelt, com la de molta gent de la pagesia empordanesa del moment, ha passat, raïm a raïm, a recuperar-ne en diversos punts de l’Alt Empordà, de Rabós a Roses o el Cap de Creus, cuidant a més d’ajudar la natura a protegir-se de monstruositats com els focs que desballesten la terra, i que les seves plantacions han ajudat a conservar.

Sort en tenim de l’avi (el mateix de la primera vinya), que quan la va agafar per banda li va posar la cirereta de l’enologia, en comptes de seguir amb la seva carrera de biologia.

L’Anna no només fa vi. Ella (i la gent d’Espelt, per que ha sabut rodejar-se de grans professionals) combina la viticultura, la ramaderia extensiva (la que fa de tallafocs) i fins i tot ajudant a la reproducció dels xoriguers. Tot fent un tast d’un excellent vi empordanès podem comprendre que al darrera hi ha un compromís social de gran magnitut.

Els quatre punts cardinals del bon vi

L’Anna Espelt té al darrera 8 generacions de viticultors, pagesos a Pau, que treballaven vinyes i oliveres. La llavor del Celler la trobem en la vinya que els seus avis van rebre de regal de casament per part dels seus consogres. La sinèrgia dels quatre elements bàsics per fer un bon vi (sòl, clima, les plantes i la gent que ho cuida) és per a ella un factor clau en la elaboració de bons (i molt bons) vins.

La voluntat de la creació de vins que ens evoquin el paisatge empordanès és perfectament compatible amb el fet de cuidar la biodiversitat i la terra. Cada vegada que apostem per un vi d’aquest tipus, una part d’ell va a parar a tenir cura del territori.

Com diu l’Anna, l’intenció es formar part i ser el paisatge. Moltes de les vinyes es troben dins de parcs naturals, i treballen colze amb colze amb els tècnics, com el Parc del Cap de Creus o el del corredor de Vilajuïga, que connecta el Cap de Creus amb la zona dels aiguamolls de l’Empordà.

Els vins poden ser de moltes menes. Cal assaborir-los fins al darrer detall. Tot i això, malgrat fer vins per a disfrutar-los en el dia a dia i en moments especials, sempre els agrada (com a gent curiosa que són) fer vins que són com projectes propis per a crèixer en qualitat.

L’Empordà, terra de vins

Parlem també de l’Empordà. Aquesta comarca nostra en la qual el vi, en una època, havia estat majoritari. Obviament, per a consum de la pagesia local. El vi forma part de la nostra cultura i, a poc a poc, aquest va agafant el lloc que li correspon. Molta gent torna a sentir-se plenament arrelada a l’Empordà gràcies al desenvolupament d’aquest sector.

La nostra comarca (entenent l’Empordà com un tot) patirà sens dubte (si no ho està fent ja), el canvi climàtic. Com hem dit més amunt, cal estar preparat per fer-hi front, adaptant els conreus a la pujada de les temperatures, amb la cerca de varietats més ressistens, amb la búsqueda de llocs més adients a la plantació i l’utilització d’energies renovables.

Els diferents cellers de la zona de l‘Alt i Baix Empordà, i d’altres de propers, treballen conjuntament per a millorar la feina. L’Anna ho defineix com “cosir” els dos “Empordans”

No podien faltar les recomanacions de vins del Celler Espelt. Volem descobrir alguna de les seves meravelles, i l’Anna Espelt ens obre les portes (o la bota) d’aquest fruit dels Déus.

Cosim sinèrgies, vivim moments, encerclem amb la mirada des de les vinyes la nostra Mar Mediterrània. En un lloc així t’hi sents realment a gust, i entenem el somriure que ens fa mentre ens parla de la terra, de les oliveres, dels projectes, i del menhir que el seu pare va desenterrar al peu de les vinyes. Com si la pedra, per antiga i duradora, li hagués marcat l’ADN de l’Empordà a foc roent. Un ADN en forma de lledoner i carinyena negres.

Un reportatge de Rafel Corbí – Ràdio Palafrugell