Vox defensa prioritzar els “de casa” en l’accés a l’habitatge i reclama més eines contra la delinqüència
Escrit per Ràdio Palafrugell el 6 d'Agost de 2026
- La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Palafrugell situa l’habitatge i la seguretat entre les principals prioritats del municipi
- Defensa que els pisos de protecció oficial haurien de prioritzar les persones arrelades a Palafrugell i reclama més eines per combatre la delinqüència
La portaveu de Vox a l’Ajuntament de Palafrugell ha situat l’habitatge i la seguretat entre els principals reptes del municipi. En una entrevista a Ràdio Palafrugell, Adela García ha defensat que les polítiques municipals han de donar resposta a les dificultats de les famílies per accedir a un habitatge. I considera que el govern espanyol “confronta la població local amb la nouvinguda”.
La portaveu defensa que l’augment del cost de la vida i dels lloguers ha deixat moltes persones en una situació complicada, incloses famílies que tenen feina, però que no poden assumir els preus actuals del mercat. Segons explica, les polítiques públiques no haurien de centrar-se exclusivament en les persones sense ingressos, sinó també en els treballadors i pensionistes que, malgrat disposar de recursos, tenen dificultats per arribar a final de mes.
En aquest sentit, recorda que Vox va donar suport a les promocions d’habitatge protegit previst a l’Energia, però defensa que els criteris d’adjudicació han de prioritzar les persones arrelades a Palafrugell.
La regidora considera que els veïns que fa anys que viuen, treballen i tributen al municipi haurien de tenir preferència a l’hora d’accedir a aquests habitatges. També reclama revisar els criteris d’accés als ajuts i a l’habitatge social perquè, segons la seva opinió, reflecteixin millor la realitat econòmica de moltes famílies del municipi.
Vox reclama més eines per combatre la sensació d’inseguretat
En matèria de seguretat, la portaveu ha valorat positivament les darreres actuacions policials i ha felicitat els cossos de seguretat per les detencions. Tot i això, considera que encara hi ha problemes importants relacionats amb el tràfic de drogues i altres tipus de delictes. Afirma que molts veïns continuen traslladant-li una sensació d’inseguretat.
La regidora defensa que la Policia Local ha de poder desenvolupar la seva feina amb criteris estrictament professionals i reclama més eines legals i policials per actuar contra la reincidència.
García vol reforçar la resposta de les administracions perquè els cossos de seguretat puguin treballar amb més eficàcia davant dels fets delictius que afecten el municipi.
D’altra banda, Adela García també ha defensat la tasca de la plantilla de Palafrugell Gent Gran. Considera que els treballadors fan una feina “vocacional” malgrat les dificultats amb què conviuen diàriament. També ha reclamat un millor finançament per dignificar les seves condicions laborals. La regidora ha afegit que, tot i les baixes, els professionals mantenen el compromís amb els residents i fan un esforç per garantir que l’atenció no se’n ressenti.
AP7Carrilet el 6 d'Agost de 2026 a les 9:19
“Qui té més anys, té més drets? El parany de l’arrelament com a criteri social”
Quina originalitat, la de prioritzar l’habitatge protegit segons qui “fa anys que viu, treballa i tributa” al municipi. Per fi algú s’atreveix a dir en veu alta el que tots pensàvem: que els drets bàsics no s’haurien de repartir segons qui més ho necessita, sinó segons qui porta més temps acumulant papers, nòmines i empadronaments. Una mena de targeta de fidelització, però per viure sota un sostre.I és clar, seguint aquesta lògica tan encertada, per què aturar-nos aquí? Continuem tirant del fil: revisem la vida laboral de cadascú abans de donar accés a la sanitat pública —a veure quant ha cotitzat, no fos cas que algú s’aprofités d’un servei “universal” sense haver-lo “guanyat” prou. I ja que hi som, potser també caldria un barem d’anys de residència per poder trucar als bombers, o una escala de mèrits acumulats per tenir dret a l’enllumenat públic del carrer.Curiosament, aquest afany fiscalitzador del mèrit i l’arrelament sembla evaporar-se just quan toca parlar del finançament públic als col·legis concertats i privats, que poden triar alumnat, cobrar quotes i segregar amb tota tranquil·litat, mentre la pública —la que no pot triar ningú i n’assumeix tots— es queda amb les sobralles del pressupost. Allà, sembla, el mèrit no compta: compta la quota.Així que sí, benvinguts al món on el dret a un pis depèn de quants anys portes empadronat, però el dret a una educació de qualitat depèn de quants diners porta la família. Coherència, se’n diu.I és clar, un partit que lluita contra la cultura i la llengua catalana, dit per una persona migrada dels anys 60 —com la meva mare—, resulta senzillament risible. Per cert, senyora García: vostè condemna el cop d’estat de 1936?
AP7 Carrilet el 6 d'Agost de 2026 a les 10:30
Regidora de VOX a Palafrugell, nascuda a Sevilla el 1955, part d’aquella mateixa migració econòmica dels anys 60 que avui alguns voldrien mesurar amb un altre rasant. Seixanta anys arrelada, i el seu combat polític estrella és una moció contra un programa d’àrab i cultura marroquina que, ironies de la vida. Mentrestant, com bona part de la seva generació, cobra (suposo)d’un sistema de pensions de repartiment sostingut precisament per les cotitzacions dels treballadors d’avui, inclosos els fills d’aquelles famílies migrades que ara li generen tant maldecap. L’arrelament, per lo vist, compta quan és el propi passat; la solidaritat intergeneracional, en canvi, només quan surt de la butxaca dels altres. Un sistema de repartiment funciona, precisament, perquè no pregunta d’on ve qui cotitza.