- El músic granadí ha combinat grans himnes del rock amb cançons més íntimes i de crítica social
- La nit ha viscut un dels moments més celebrats amb Manolo García, amb qui ha interpretat Insurrección, abans de tancar amb un missatge de pau
Una crònica de Jaume Paúl Gascón. Fotografia: José Irún (Cap Roig Festival)
Una nit de rock, memòria i emoció ahir als jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, amb Miguel Ríos, que va actuar dins la 26a edició del Festival de Cap Roig amb la seva gira «El último vals».
Un recorregut per la vida artística del músic. Una mena d’autobiografia musical que va passar pel rock, cançons íntimes, crítica social i grans himnes. A un quart d’onze de la nit, el músic granadí va pujar a l’escenari per repassar més de seixanta-cinc anys de trajectòria.
Miguel Ríos, nascut a Granada l’any 1944, és una figura essencial per entendre la història del rock en castellà. Va començar als anys seixanta com a Mike Ríos, el Rey del Twist, i el 1970 va aconseguir un èxit internacional extraordinari amb la seva versió de la Novena Simfonia de Beethoven, el conegut «Himno a la alegría». Però un dels moments culminants de la seva carrera arribaria als anys vuitanta amb «Rock & Ríos» i cançons que ja formen part de la memòria col·lectiva, com «Bienvenidos», «Santa Lucía», «El blues del autobús» o «Los viejos rockeros nunca mueren».
Ahir a Cap Roig, Ríos va combinar aquestes cançons imprescindibles amb el repertori de «El último vals», en un espectacle de format electroacústic, amb influències de rock i country. Els acompanyants, la banda de l’antiga Betty la Negra.
Cal destacar el tema “Estoy Gordo” interpretat als teclats per en Luis Prado. La nit va tenir un gran regal, inesperat, la presencia a l’escenari del seu amic Manolo Garcia que van cantar el seu tema «Insurrección». Miguel Ríos va incorporar el tema al seu repertori, i allà, ahir a la nit vam poder veure dos amics, rockers de dues gernacions a l’escenari. El tema una peça que parla d’incertesa, de ferida emocional i la necessitat de continuar… Va ser molt celebrat. El moment més aplaudit de la nit. Aquest tema és de Manolo Garcia i Quimi Portet, escrit quan formaven part del Último de la Fila, que ja forma part de la memòria col·lectiva.
El públic va poder escoltar temes com «Bienvenidos«, «Mientras el cuerpo aguante», «Vuelvo a Granada«, «Todo a pulmón«, «El último vals«, «El blues del autobús«, «Insurrección» i «Los viejos rockeros nunca mueren«.I en la part final, van arribar alguns dels moments més esperats de la nit: «Santa Lucía«, quan el concert semblava arribar al final, Miguel Ríos va abaixar la intensitat i ens va regalar “Oración”, un poema de Luis García Montero molt potent convertit en cançó per Raúl Alcover. Una pregària laica, la veu d’un home madur que veu com la vida se’n va i l’observa tranquil, tot recordant la mort ja fa 90 anys de Federico Garcia Lorca.
Com a colofó, «Himno a la alegría» denuncia totes les guerres, des de la de l’Iraq fins als conflictes actuals (Gaza i Ucraïna). Ríos ens va portar de la denúncia a l’esperança, demanant justícia i pau.
Amb 82 anys, Miguel Ríos continua demostrant que el títol de la seva cançó més coneguda sobre els rockers veterans li escau perfectament. Els vells rockers mai moren. «El último vals», de fet, no és una gira de retirada. És una mirada a la maduresa, a la música i a una carrera que continua viva damunt dels escenaris. I ahir, a Cap Roig, el públic ho va poder comprovar de prop: una nit de grans cançons, molta complicitat i la sensació d’haver compartit escenari amb una part de la història del rock espanyol.
Gràcies per escoltar-nos i gràcies, com sempre, per aquestes especials i inoblidables nits d’estiu.
