- Luz Casal va captivar el públic del Cap Roig Festival aquest dissabte amb la seva gira «Me voy a permitir» i un concert elegant i lliure d’artificis
- Acompanyada per la seva banda, la cantant va repassar grans èxits de la seva trajectòria al costat de noves cançons
Una crònica de Jaume Paúl Gascón. Fotografia de José Irún (Cap Roig Festival)
Aquest dissabte, 15 d’agost al vespre, els jardins de Cap Roig es van tornar a convertir en un escenari màgic. La nit d’estiu, el mar a tocar i la música van crear el marc perfecte per rebre una de les grans veus de la música espanyola: Luz Casal, amb la seva nova gira, «Me voy a permitir».
Parlar de Luz Casal és parlar de més de quaranta anys de música. Nascuda a Boimorto, a la Corunya, l’any 1958, va començar vinculada al rock i ben aviat va demostrar que la seva veu no entén de fronteres ni d’etiquetes. Rock, balada, bolero, chanson francesa o cançó llatinoamericana formen part d’un univers musical molt personal.
La seva carrera va créixer amb discos com Luz, Luz III, Luz V o A contraluz, i va assolir una gran projecció internacional, especialment a França i a l’Amèrica Llatina. Però va ser també el cinema, de la mà de Pedro Almodóvar, qui va convertir algunes de les seves interpretacions en autèntics himnes. «Piensa en mí» i «Un año de amor», a la banda sonora de Tacones lejanos, en són dos exemples inoblidables.
A Cap Roig, dissabte a la nit, Luz Casal va combinar les cançons del seu nou treball amb alguns dels grans èxits de la seva trajectòria. El públic va poder escoltar «A cada paso», «Volver a comenzar»,el blues de la cebolla,«Sentir», «Bravo», «Entre mis recuerdos», «No me importa nada», «Todo cambia», «Besaré el suelo», «Loca», «Negra sombra», «Piensa en mí» i «Te dejé marchar», entre d’altres.
Naturalment, hi va haver moments especialment esperats. Quan van sonar «No me importa nada», «Besaré el suelo», «Entre mis recuerdos», «Loca» i, sobretot, «Piensa en mí», especialment personal una versió d’un clàssic en francès i un dedicat a Amália Rodrigues (un fado adaptat per ella), una altra adaptació de «Te odio tanto» de l’Olga Guillot: el públic va reconèixer immediatament aquelles cançons que ja formen part de la seva memòria.
Però el concert va ser molt més que una successió d’èxits. Amb una banda de cinc músics de primer nivell i una posada en escena austera, elegant i sense artificis, Luz Casal va demostrar que encara avui la força d’un espectacle pot estar simplement en una veu, unes bones cançons i una artista que sap explicar-les.
I potser aquest és precisament el sentit de «Me voy a permitir». Després de més de quatre dècades de carrera, Luz Casal es permet cantar sense etiquetes, sense artificis i sense haver de demostrar res a ningú. «Somos libres y arrogantes» va dir contundent.
Ahir, a Cap Roig, es va permetre simplement ser Luz Casal.
I nosaltres ens vam permetre gaudir-la.
Una nit més per recordar al Cap Roig Festival.
