La veu sublim de Juan Diego Flórez torna a conquerir Cap Roig Festival 2026

• Acompanyat pel pianista Vincenzo Scalera i, després, amb guitarra, ha combinat grans àries, cançons napolitanes i repertori llatinoamericà
• El concert ha culminat amb un emotiu bis de Nessun dorma

Una crònica de Pilar Fornés i Colomer i fotografia de José Irún (Cap Roig Festival)

Com ja és habitual, el tenor peruà és una de les grans cites als Jardins de Calella de Palafrugell. El prestigiós artista de Lima ha actuat oferint el seu repertori clàssic, sense oblidar les arrels que porta al cor (“Viva Perú, claro!”). Ja fa 30 anys que viatja pel món, però no hi ha dubte que continua sent un dels millors del bel canto.

Sens dubte, l’elegant músic ha ofert una vetllada única de música i excel·lència vocal en un dels escenaris a l’aire lliure més especials del país. Ha sigut un privilegi escoltar Juan Diego Flórez en una nit menys xafogosa, però d’alt voltatge musical.

Reconegut internacionalment com una de les grans veus de la lírica actual, Juan Diego Flórez ha desenvolupat una carrera impressionant als principals teatres d’òpera del món. La seva tècnica impecable, la seva expressivitat i el seu carisma sobre l’escenari converteixen cada actuació en una experiència d’alt nivell artístic.

A Cap Roig 2026 s’ha gaudit d’un espectacle (so, llums i audiovisuals) que desprèn elegància i classicisme, sobretot a la primera part, amb el suport inestimable del pianista Vincenzo Scalera, que l’acompanya al llarg de la seva trajectòria de gires. En la segona part, acompanyat per la seva guitarra, s’ha guanyat el públic amb cançons més populars que han emocionat a tothom. Un atrezzo senzill, però molt distingit, l’ha acompanyat a l’escenari (una taula, una cadira, una copa de cava…). Talent a dojo: Flórez ha tret partit del potencial de la seva veu, malgrat que ens ha explicat que estava constipat i que es mocava al final del concert.

El tenor tenia un vespre comunicatiu, estava content i així ens ha arribat. De l’organització ens comentaven que, mentre es preparava per al concert, cantava sota la dutxa. És un home a qui l’èxit no se li ha apujat al cap, i que no oblida que, abans de descobrir la música clàssica, cantava peces de rock i pop al seu país natal i que té els orígens en un poble humil i indígena.

Pel que fa al repertori, d’inici tres peces de Bellini, Donizetti (Una furtiva lagrima) i ‘O sole mio d’Eduardo di Capua han fet pujar la temperatura musical. El tenor anava entrant i sortint de l’escenari, deixant en algunes peces sol el seu company pianista. Vincenzo Scalera l’ha deixat descansar abans d’arribar als dos darrers blocs: primer, un de napolità amb Core ‘ngrato i ‘O sole mio, i després, un de llatinoamericà amb Amapola, de José María Lacalle, i El día que me quieras i Volver, de Gardel. El bis final ha sigut Nessun dorma, de Puccini. El públic, entregat, ha començat a circular feliç per anar a recollir els cotxes al bell mig dels camps empordanesos.