Entre la il·lusió de la tornada i el malestar per les mancances: el professorat alça la veu en l’inici del curs 2026-2027

• L’inici de les classes torna a estar marcat per la dualitat de sensacions dels docents. Mentrestant, la convocatòria de vaga, l’extrema calor a les aules, la manca de recursos per a l’escola inclusiva i la pressió del nou curs posen de manifest les diferents realitats de la comunitat educativa

L’inici d’un nou curs escolar és, com cada setembre, un moment d’emocions contrastades. A les portes de les aules, la il·lusió de retrobar l’alumnat i començar nous reptes es barreja amb una profunda sensació d’incertesa, cansament acumulat i reivindicació. Aquest any, la tornada a les aules torna a estar marcada per un clima de malestar social, una vaga convocada i debats oberts sobre les condicions en què s’ha d’atendre els estudiants. Hem demanat a professorat de Palafrugell i d’altres poblacions de casa nostra que en pensen de l’inici de curs.

Una tornada dividida per la vaga i la divisió a les aules

L’arribada del nou curs ha vingut acompanyada d’una jornada de vaga educativa que ha generat opinions dividides i sensacions complexes entre el mateix personal docent.

Per a Cristina Janó, la sensació és de continuïtat respecte al malestar de finals del curs passat:

«El curs arrenca amb una vaga educativa i pràcticament el veig igual com va acabar. Els docents no estem contents. Avui hi haurà serveis mínims i podríem dir que el curs realment arrenca demà. Moltes famílies hauran optat per no portar els infants i molts mestres per no anar a treballar.»

També, des de l’Institut La Sureda, la Maria referma aquest posicionament:

«Començo amb il·lusió, però també mantenint les protestes i fent vaga per seguir demanant que el Departament d’Educació aporti els recursos necessaris per a una educació de qualitat real.»

Ara bé, no tot el professorat ho viu de la mateixa manera. El malestar per com afecta la vaga a l’organització dels primers dies és present en altres visions. Part del professorat, que prefereix no dir el nom, manifesta la dificultat de gestionar aquesta situació, que segons ells i elles creen malestar, ja que dificulta començar amb energia i normalitat. Entenen les raons de la vaga, però no li donen suport.

«Això està creant malestar en general, tant com a mare com a docent, perquè dificulta començar amb energia i normalitat. Entenc les raons de la vaga, però des de la meva posició jo no l’estic reivindicant i aniré a fer classe.»

De manera similar, Mercè Saurina es mostra decebuda per la incidència de les aturades en l’acollida dels estudiants més joves:

«Començo el curs decebuda i una mica enrabiada per tot aquest tema. A mi em sap greu que els 162 alumnes de 1r d’ESO que comencen no puguin fer una acollida amb normalitat. Això crea malestar entre la mateixa comunitat educativa i els docents.»

Calor extrema a les aules: fins a 31 °C sense solucions reals

Un dels punts d’unanimitat entre tots els centres és l’impacte de les temperatures ambientals. Amb aules que freguen o superen els 31 graus, la tornada a les aules durant les primeres setmanes de setembre torna a posar a prova la resistència física de mestres i alumnes. Com denuncia una professora de Palafrugell:

«Comencem un curs que promet ser molt acalorat, i no parlem només de les temperatures d’entre 29 i 31 graus que haurem d’aguantar a les aules sense ventiladors» «Davant de declaracions que demanen respectar el dret a l’educació, cal preguntar-se quin dret tenim si aquesta educació no és digne ni de qualitat a causa de la manca de recursos bàsics.»

Aquesta situació es repeteix en diferents etapes educatives. Des de l’Escola d’Hoteleria de l’Institut Baix Empordà, la professora Cristina Lora explica la realitat a la qual s’enfronten amb els cicles formatius de gestió d’allotjaments turístics:

«Tenim molta por de passar calor. Estem a les aules a 31 graus i no hi ha manera de baixar-ho, ni amb les finestres obertes ni amb ventiladors que anem a comprar personalment perquè no en tenim. Patirem molta calor, tot i que tenim moltes ganes de començar.»

L’escola inclusiva i la diversitat: la necessitat d’inversió en personal

Més enllà de les infraestructures físiques, el gran cavall de batalla continua sent l’atenció a la diversitat i l’aplicació real de la dita «escola inclusiva». Per als docents, la inclusió és un valor indispensable, però inassumible sense la dotació pressupostària i de personal necessària.

Cristina Janó ho sintetitza de manera clara:

«L’escola inclusiva no és un tema delicat si hi aboquen recursos. Hi ha molts alumnes amb diferents trastorns, dificultats i nivells d’aprenentatge. Això no és un problema si hi ha més professorat, més vetlladors, més mestres de pedagogia terapèutica (PT) i d’audició i llenguatge (AL). Amb la plantilla actual és molt complicat que tothom estigui ben atès.»

En la mateixa línia, professors de Palafrugell remarquen les mancances en la gestió de la multiculturalitat i les necessitats específiques:

«Continuem amb un alt nivell d’immigració que no podem atendre adequadament per falta d’aules d’acollida. D’altra banda, treballem amb alumnat amb TDAH, TEA o retards mentals amb només 5 hores de vetlladora a la setmana o cap. Sentim que anem a contracorrent i que sovint no podem amb tot.»

Això no obstant, també es graduen fites positives en algunes d’aquestes línies de millora. Des de l’Institut La Sureda, Mireia Pancreu destaca petits passos endavant que donen resposta a demandes històriques del centre:

«Aquest curs finalment tenim tècnica d’integració social (TIS), una figura que dèiem demanant des dels inicis i que era l’únic centre públic de Palafrugell que no en tenia. A més, estrenem aula SIEI per reforçar els recursos d’educació inclusiva.»

Entre la vocació, la incertesa i els nous projectes de futur

Malgrat tots els obstacles logístics, laborals i estructurals, la vocació i el compromís de la professió docent continuen fent de motor en l’arribada del setembre. La tornada a les aules és, en darrera instància, la trobada humana entre docents i alumnat.

Marisa Martínez ho descriu com una barreja inevitable de sensacions:

«Per un costat deixes la desconnexió de les vacances, tot i que sempre estàs preparant classes i activitats. Però torno amb il·lusió. Els primers dies estan plens de reunions, de preparatius i d’una incertesa inevitable sobre com seran els grups i quins reptes sortiran. Tot això es resol quan entres a l’aula i et retrobes amb els nanos. Cap curs és igual a l’anterior.»

Aquesta mateixa visió positiva envers l’alumnat es respira en la formació professional. Com recorda Cristina Lora, l’aposta per l’oferta formativa a la comarca continua sent una de les grans motivacions del professorat:

«Tenim alumnes majors d’edat molt motivats i amb moltes ganes de començar el seu futur professional. A més, estem intentant endegar un cicle formatiu de grau mitjà de turisme a nivell de Catalunya perquè els estudiants de Palafrugell i de la comarca puguin començar aquests estudis des dels 16 anys.»

Un inici de curs, en definitiva, que demostra que el sistema educatiu continua sostenint-se sobre l’esforç, la vocació i l’empenta dels seus professionals, mentre aquests continuen reclamant condicions dignes i recursos per oferir l’educació de qualitat que l’alumnat mereix.